La Rural va començar a produir i distribuir hortalissa ecològica el 2014, pero no va ser fins a finals del 2015 que vam iniciar-nos en la distribució de producte d'altres pagesos per complementar les nostres cistelles. Des d'aleshores, hem conegut molts productors, amb molts encara hi treballem, d'altres ja no, per incompatibilitat o perquè han plegat.

En aquest camí hem passat per moltes etapes, les hem vist de tots colors. Hem conegut molta pagesia local, hem treballat amb cooperatives distribuïdores com Hortec, inclús hem fet intents de portar fruita de zones allunyades com Múrcia, directament des de productor.

L'octubre del 2020, vam obrir una botiga pròpia al nostre barri, a prop dels nostres camps. Vam perdre la decisió d'obri-nos a tota mena de productes, volíem construir una botigueta de barri, al més típic estil Queviures de tota la vida. Hem volgut treballar exclusivament amb productors locals, i sentim que hem fet bona feina. Està essent un procés molt engrescador, on hem conegut pagesia d'arreu de Catalunya, productores d'oli, llegums, cereals, arròs, fruits secs, formatges, llet fresca, iogurt, pasta, formatges vegans, encurtits, cervesa, i bastants productes més, una llista que volem seguir engreixant.

Durant aquest camí també, ens hem topat molt sovint amb la realitat: és complicadíssim treballar així, i puja molt els costos de comercialització. Hem de gestionar pràcticament un proveïdor (productor) per cada producte, cada un amb les seves peculiaritats en temes com l'enviament, la facturació, els estocs, comandes, etc. No només s'eleven els costos de gestió, sinó que has de fer malabars per tenir continuïtat, ja que tractem amb pagesos, amb camps concrets, no amb grans distribuïdors de Mercabarna que miren el preu i no d'on ve.

Tot i així, ho fem de bon grat, ho fem amb passió perquè és també la base del nostre propi consum familiar, que s'ha tornat més ètic i sostenible des que hem obert la botiga. Però a qui ens hem topat amb la realitat inamovible: Hi ha desabastiment.

La nostra experiència i coneixement ens ha demostrat que no som capaços d'abastir la nostra botiga amb producte local al 100%, tot i que en èpoques de l'any ens hi apropem molt. I no pel clima (a vegades si), perquè, per posar un exemple, a Catalunya pràcticament no es produeix raïm de taula, tot i ser un país amb gran extensió de vinyes, totes van dedicades a la viticultura. No tenim amb prou feines producció de bolets (només coneixem dos productors petits de bolet ecològic), o per exemple, tot i ser en una zona fruitera, el Baix Llobregat i el Vallès, els productors de fruita la tenen ja venuda, i no hem trobat manera de tenir (llevat d'algunes excepcions com la poma dels Montmany de Torrelles, o la cirera de Can Domenech a Collserola.) proveïment de fruita local, ben collida i ecològica.

Un altre exemple és el tomàquet primerenc o tardà, que es dóna bé a Tarragona i Terres de l'Ebre amb hivernacles passius (que no fan servir cap combustible per escalfar-los, simplement es tracta d'acumulació d'energia solar mitjançant els plàstics que cobreixen l'estructura. És un cultiu d'hivernacle força sostenible, perquè són plàstics fins que duren fins a 8 anys, i redueixen tractaments, avancen i milloren collites). Aquest tomàquet primerenc Català va tan cotitzat en el mercat Eco Sostenible, que no n'hi ha prou, i és difícil que arribi a petites botigues com la nostra.

Aquests factors, dels quals podries posar multitud d'exemples, ens plantegen dues reflexions:

La primera, cal informar al consumidor més compromès, que per raons òbvies nosaltres hem d'omplir la botiga, perquè surtin els números i per abastir al veïnat. Per fer-ho, a vegades no tenim opció a sortir de Catalunya. En el nostre cas mirem de fer-ho amb molta consciència i coneixement, i mirant de respectar les temporades (tot i que per exemple ara, a principis de primavera, no hi havia coliflor per enlloc, tot i ser possible per temporada, qui en tenia la tènia venuda.). Aquest és un dilema que tenim constantment, i que plantegem producte per producte. Per exemple, aquest any hem introduït l'alvocat de Màlaga, directe de productor. Ens hem adonat que tothom acaba comprant aquesta fruita per les seves propietats nutricionals i organolèptiques tan particulars. Actualment estem buscant productors per portar directament el plàtan de canàries, però no en trobem. També tenim el dilema si portar tomàquet primerenc d'Almeria, però de moment aquest any tampoc ho hem fet.

I és això el que hem d'exigir als nostres projectes locals, que constantment confrontin la seva activitat econòmica amb els valors del projecte, com un filtre, no pas com una bena als ulls, no pas com un dogma de fe. Els valors ens ajuden a fer-ho el millor possible (i a no fer-ho quan cal, de manera conscient), no són murs infranquejables. Amb el temps hem vist com aquest sol ser un factor de "punxar" en el teixit productiu de l'economia social i solidària

La segona reflexió, té a veure directament amb l'anterior. Els moviments eco socials solen plantejar-se directament de consumidors a consumidors. És un llenguatge urbanita (amb tot l'amor i respecte ho diem), bastant desconnectat de la realitat productiva. Ens centrem en la difusió, els segells, les sigles, promocionar, publicitar, etc. Hem seguiu? slowfood, mercat de la terra, comerç local (altre cop amb estima i sense desprestigiar a ningú). Però altre cop topem amb la realitat: No hi ha genero! Nosaltres hem observat que la ciutadania és més conscient del que ens pensem, les propostes agroecològiques tenen molt bona acollida a l'àrea metropolitana com a mínim. Doncs que falta?, falta producció!

Falta posar-nos d'acord en estratègies d'incentivar la producció, el sector primari, però també sectors industrials de primera necessitat com el tèxtil o l'energètic. Llavors et topes amb una altra realitat: a l'administració li és molt fàcil aportar recursos a la dinamització, la divulgació, la formació, etc. Però aportar diners al teixit productiu es considera afavorir a unes empreses respecte a altres i afectar el lliure mercat (excepte quan es tracta de rescatar bancs).

Que cal? Cal que la població en sigui conscient, que això sigui objecte de debat i d'exigència política. Deixar de veure la idea romàntica del pagès, de la qual se n'aprofita per exemple Casa Ametller posant a la seva publicitat quatre masies de postal, i veure que hi ha un ofici al darrere, una realitat econòmica. Valorar l'economia social i entendre que no es tracta només de "salvar balenes", si no de quelcom que afecta directament a l'economia local i el benestar de les persones, creant llocs de treballs estables i ajudant a les persones que composen la societat real a estar sanes i felices.